RECUPERAR ESPAIS , FONT D'EQUILIBRI

Aproximadament Catalunya té aprop de dos milions de hc. De superfície forestal, on la presència de l’arbre es fa evident en més de la meitat. Ens trobem doncs a un país amb un entorn natural privilegiat.

La recuperació d’espais per a la seva transformació útil per a un públic en general, a més de contribuir a la defensa ( obligada si més no ) del medi, aporta nous recursos al lloc on es fa aquesta recuperació. Dintre del panorama de les recuperacions d’aquestos espais les actuacions a seguir son il•limitades. En zones rurals deprimides de nostre geografia son habituals l’ implantació de granjes escoles, o la potencialització del turisme rural, essent font d’ingressos, a més de potenciar una zona destinada a l’oblit. Altres actuacions abarquen l’aprofitament per a tot tipus d’activitats d’oci o de risc ( aventura ). També l’ utilització d’aquestos espais recuperats com infraestructura bàsica a l’hora d’impartir educació ambiental es evident. D’aquesta manera quan amb l’esforç que tot projecte derivat cap a una recuperació global de qualsevol entorn degradat, es fa públic no ens deixen de felicitar per l’iniciativa.Tarragona compte amb llocs variats i molt aprop del nucli urbà que de ben segur altres poblacions desitjarien per a elles, podríem parlar del Bosc de la Marquesa, espai inclòs en un futur ( no molt llunyà ), en un projecte per el seu rea condicionament i reutilització. Últimament en altres medis de comunicació la noticia de que la zona anomenada del Pont del Diable serà recuperada per a una futura utilització pública, son dos de les noticies més agradables que ens podríem trobar, ja que significaria que Tarragona de mica en mica es posa al nivell exigible que tots voldríem com a ciutat activa i generadora de recursos, però alhora equilibrada en quan al entorn natural que l’envolta. Amb la recuperació dels espais naturals és aconsegueix també disfrutar de tot un seguit de possibilitats que fins ara no ens era possible. Així podem assegurar que tota recuperació activa el principi d’equilibri desitjable en qualsevol ciutat que vol ser i estar en la modernització de la societat.