ENTREVISTA A PAE

Record la primera vegada que vaig poder veure i escoltar Pae. No em va deixar indiferent, No és tan sols música i lletres que es van desgranant perquè un públic receptiu les faci seves. Es tracta d'alguna cosa més. D'un revulsiu de consciències embolicat de " regals " que durant les actuacions ofereix als seus espectadors que ja mai més no estaran insensibles.
Em decideixo a entrevistar-lo. La reunió discorre com és Pae ò Marcos com en realitat es crida, tranquil·lament, pausadament. Escollim un lloc qualsevol de Tarragona i la primera pregunta és òbvia, el seu nombre.........
__ D'ajuntar la "PÀG." amb la " A " i la " A " amb la " I "; procedeix dels temps de l'institut, les criatures poden ser uns cabrons i els adolescents encara més... per al qual tingui una curiositat tan gran per saber què significa que això li impedeixi agafar el son per les nits que es venja a un concert meu i m'ho pregunti en acabar.
Evidentment jo no m'atreviria a posar cap etiqueta en el seu estil, un estil propi i que se m'antulla una evolució del cantautor, aquest senyor amb guitarra que amb pocs acords i lletres amb rerefons social en el seu moment van remoure els embasaments|fonaments de la nostra societat, Pae va una mica més enllà.
___ calia inventar-se una etiqueta i llavors va sorgir això de "Cantautor Flamenco Heavy Punk Rock cutre... PERÒ AMB GUST", serà cosa de les influències, que van de Baró Vermell a Iron Maiden, passant per La Polla, Mamà Lladella o Albert Pla i concloent a Queen, Los Chichos o Gambeta. Això sí, que ningú no es pensi que la destresa musical d'aquests "monstres" es veu reflectida en la meva música, jo simplement sóc un pare de família que intenta fer cançons resultonas amb els cinc o sis acords de guitarra que coneix...
Transparent, em comenta, els seus procediments musicals, com escull els temes:
___ El cert és que la setmana abans de cada concert em llesco els cervells elaborant el set-list per a després acabar prenent-me dos o tres birras abans de l'esdeveniment i acabar fent el que em passa per la mollera en aquell moment. Segueix una pauta, sens dubte i els elegeixo en funció de molts factors, potser el més important sigui "...hoy ve a veure'm Manolito i a Manolito li agrada tal cançó i he de tocar-la" però el cert és que al final acabo elegint els temes que a mi mateix m'agradaria veure en directe.
Les seves sensacions a l'escenari:
____ Està clar que hi ha dies millors i dies pitjors, dies en què la penya respon i altres en els quals qui té davant no sap pa on mirar i tu tens que llançar-li un parell d'ous pa tirar la cosa endavant... però en general la gent sol respondre bastant bé, corejant, aplaudint i tal... és molt gran el pintar un somriure al rostre de la gent, sentir els aplaudiments i que aquest o l'altre se t'apropi en acabar per demanar-te un Cd o per comentar-te que li ha agradat l'assumpte...
Acostuma a incloure versions d'altres grups i cantants tocant-los amb el seu estil tan propi i definit, m'assalta el dubte...: que poden pensar els versionado sobre això?
___ Jo crec que en general se'l prendrien bé, no he tingut l'oportunitat encara d'ensenyar-lo les meves versions a algun d'ells. Per al rotlle del disc, que pròximament estarà pujat en www.paeysuguitarra.com he tret la majoria de versions, seran 16 temes propis i dos "papurris" (popurrís provocats per les contínues interrupcions de les meves filles), he deixat fora les versions per no posar-me en camises d'onze vares i també, que coño, perquè la gent acabi corejant les meves cançons. Les revisions de grups aliens (per no tornar a dir "versions") li donen molta vidilla a les meves actuacions, i intent anar variant-les, introduir noves d'una actuació a l'altra.
`Com a persona inquieta que és, encara que no s'ho fa veure físicament, no solament és capaç de posar-se davant d'un grup ampli de persones i de pujar-se a un escenari, també pot agafar un micròfon , de fet ho fa, per confeccionar un programa de ràdio que porta ja uns anyets en antena ....
____ El meu programa es flama el MEU ROTLLE ÉS EL ROCK, està dedicat al rock estatal (amb tota l'amplitud que el concepte "rock" conté), s'emet els dimarts de 20 a 21:30 h. en Radio Sant Pere i Sant Pau (101.0 f.m., Tarragona) i des de fa bé poquito es pot escoltar online en www.radiospsp.com En ell punxa|broqueta clàssics, novetats i entrevisto a grups de Tarragona i també a bandes de la resta de l'estat, es digui (per posar alguns exemples de la gent que ha passat pel programa) Rosendo, Baró Vermell, Barricada, Los Suaves, Marea... vaig començar a fer-ho fa set anys.
¬¬______ Lo cert és que quan vaig entrar en la ràdio, l'any 2000, va ser per cantar les meves cançons, feia una petita secció els diumenges a la tarda en la que cantava un tema propi i una versió. Allò de punxar discs i parlar de música va sorgir, després, per casualitat...
De tot aquest temps al món de la música i la ràdio em participa una conclusió:
____ Que hi ha gent maca i una altra no tan maca, que en aquest país qualsevol toca, a canvi d'un entrepà i dues cerveses i que la figura del músic no està tan valorada com deuria estar-ho... això entre moltes altres coses.
De nou ha gravat el seu primer Cd... en viu i en un dels locals de més prestigi de Catalunya
___ Havia gravat anteriorment 12 temes en diversos estudis casolans de diversos col·legues, en el myspace www.myspace.com/paeysuguitarra es pot escoltar una mostra, hi ha fins i tot un tema amb Manolo Kabezabolo... però els temes d'estudi em sonaven molt freds, faltava un servidor presentant-los, parant-los a meitat per saludar a aquest o aquell, les parides, les disfresses i els chascarrillos que deixo anar en directe, ja m'entens... el dia del concert estava una mica nerviós, vaig prendre una cervesa, un entrepà i un cigaló d'anís abans de sortir i vaig sortir a escena una mica fred, però en dos o tres cançons la cosa es va anar escalfant i crec que va quedar bastant bé. A més m'encanta que quedin reflectides, amb micros d'ambient, les veus de la meva gent.
___A la Vaqueria ha tocat gent més important i a partir del concert del passat 16 de juliol he tingut més repercussió, apareixes en més medis, més llocs, passes de tocar a la teva casa a sentir-te músic (sabent cinc o sis acords, record, jeje). és una sala amb un sonidazo, la gent que la porta et dispensa un tracte exquisit i, el que li he dit a molta gent, que dóna gust tocar allà.
Les seves cançons.....
_____"Puc ser el que et vulgui fer creure encara que tot sigui mentida", les meves cançonetes, sobretot les últimes que vaig fent, són un reflex del que visc, no són cançons simplement, són PaE i Su Guitarra i Marcs Rodríguez alhora: el que un dia d'aquests veuràs a sobre d'un escenari serà un personatge que es disfressa, es queda mitjà|medi en pilotes i et regala coses "chungas". En baixar d'ell comprovaràs que persona i personatge són exactament el mateix. Les meves cançons són un alleujament, treure pau fos el que porto dins; en escoltar-les que cada menda tregui les seves pròpies conclusions.
Arribat aquest punt ve el moment del comiat, que de forma afable... es converteix en un fins després, ja que tinc la sensació, gairebé amb certesa de què volverè a veure'l aviat, també als escenaris, ja que encara que el seu Madalena Tour, ha acabat. És tan sol l'inici.....
____ Doncs que moltes gràcies pel teu temps elaborant aquesta entrevista i una abraçada gran a tota la gent que l'hagi llegit (detesto manar salutacions, sóc massa afectuós com per dir "una salutació"). I que espero que a la gent li piqui la curiositat, busquin els meus videos per youtube, descarreguin el disc quan estigui en la web, li llancin un ull al myspace i, sobretot, em vengen a veure en directe. Llarga Vida al Barón Rojo.