CAP ELS CONTENIDORS GLOBALS

Ara visc al casc antic i la quisca ja no es deix resbalar per les parets, com d’antic. Es pot dir que sempre he estat vivint aquí. De vegades lentament, mentre tinc els ulls clucs, imatges familiars m’envolten, del passat puc recordar, aquelles nits d’estiu en que els veïns parlaven de balcó a balcó, de sobte, un enorme soroll ens envoltava i donava pas al camió fosc brut i rònec, el camió de la brossa, els operaris, recollien d’una a una totes aquelles bosses que estaven a terra, sempre alguna es trencava, o simplement d’altres estaven foradades, havien servit d’àpat, a tota una munió de visitants famèlics. Sucoses, regalimaven els carrers i les olors més impúdiques es destacaven per disgust de tothom.

Les coses canvien amb el pas del temps, fins i tot la recollida regular dels residus són més asèptics, des de casa nostra separem vidres, papers i plàstics dels components orgànics habituals, per desprès, dipositar-los als contenidors que per colors distingirem, blaus, grocs, verds... Tots ja formen part d’un paisatge necessari, un paisatge urbà, que mira per racionalitzar els seus recursos.. però aquest paisatge encara deu de canviar un xic més a fi d’arribar a un nivell òptim de reutilització. La recollida de piles i de llaunes, són els últims exponents d’això, els medicaments, els envasos i embalatges o la recollida d’olis fregits poden ésser els següents estris necessaris. Els contenidors d’aquesta manera formaran part important del mobiliari urbà habitual dels nostres carrers i places. Representants necessaris de la mateixa evolució dinàmica de la societat, una societat prepotent, que per fi, sembla que de mica en mica deix de mirar el seu melic per apropar-se al medi natural, que en definitiva es d’on varem sortir tots.