CULTURA EN ESTAT PUR

Sovint és bo recordar. Es compleixen trenta anys de la creació del "Col.lectiu Vuitanta". Podem dir amb certesa que l'estat cultural de Tarragona quan sorgeix el col.lectiu és vacio, amb excepcions honroses. Fins i tot de ben entrat l'any 1985 se'n considerava bé escassa l'activitat cultural a la comarca de Tarragona. Els joves narradors col·laboraven en algunes revistes universitàries o marginals sense difusió àmplia. Un dels llocs habituals on es compartia l'exigu ambient bohemi de la ciutat des del principi va ser l'emblemàtic i desaparegut local " POETES " on sovint es compartia el lloc comú amb altres col·lectius o persones amb la suficient inquietud cultural. El "Col.lectiu Vuitanta" és fruit d'uns contactes fets a la tardor del 1979 a Tarragona entre joves poetes i artistes locals que tenien com a objectiu fonamental fer possible que l'obra pròpia arribés al públic, perquè individualment era del tot impossible. En aquestes reunions s'estableixen les finalitats i el caràcter del Col.lectiu. Destaca en primer lloc el fet de voler ampliar el camp d'actuació del col.lectiu al màxim d'activitats artístiques. Per aquest mateix motiu, s'obren converses amb pintors, fotògrafs, dibuixants. El que fa únic al que pogués ser un moviment cultural més, és sense cap manera de dubte que aquest moviment sorgeix a diferència d'altres de persones que no tenien res que veure amb els cercles oficials de la ciutat, on sovint la base era la universitat. Aquestes reunions eren obertes podent participar tot el món de les tertúlies o projectes presentats. Els encontres|trobades i la resta de les activitats van fer del "Col.lectiu vuitanta" un focus principal de l'activitat artístic - cultural de la ciutat de Tarragona durant un temps on només la cultura " oficial " cap a possessió dels carrers. Així aquesta iniciativa que sorgeix dels racons de la cultura popular, integra les variants de l'art i de la cultura, sense fer menyspreu per cap d'aquells que l'oficialitat de forma continuada desmereixia (còmic, collage, etc...)
Podem diferenciar dues etapes clares un primera que arriba fins al 1982 i una segona, després d'un breu descans col·lectiu (però no individual) del 84 al 1987.
El resultat final de l'efecte "Col.lectiu 80" queda reflectit en els noms d'alguns dels seus membres més reconeguts i les seves biografies:
Pep Escoda : Fotògraf, internacionalment reconegut amb multitud de premis i publicacions en seu haver-hi.
Tomás Camacho: Escriptor i Poeta
Jaume Palau i banùs: Escriptor
Josep Sánchez Cervelló: Historiador, professor de la U.R.V
Ramón Sarlé: Dibuixant de Còmic.
El cert és, que després de trenta anys podem afirmar, que en un temps on la Cultura no estava a l'abast de tots, un grup sorgit d'un moviment civil, van participar i en van fer partícips d'altres en el desenvolupament de la mateixa perquè la ciutat amb el temps tingués un lloc i una història pròpia. Sent sens dubte la Cultura en Majúscules.